Illa Fidel

No trobaràs la terra que jo veig, ni tan sols el seu lloc a on guiada és la nau, viatger. Una altra alenada m’afavoreix el rum, bé de llebeig   bé de gregal, més pura. Abstret passeig, dins meu, per una illa treballada i ja en saó. I la túnica daurada no es desclou sense un llarg, dur malaveig.   No trobaràs la pedra que s’arrela en quaranta anys de somni i de desig i floreix en uns cims de poesia.   L’aire que hi duu coneix sols una vela. Veuràs el puig, el solc, l’arbre… I jo, enmig, altra llum dins la llum, més fèrtil dia…