Igual que ahir

Malgrat la por.
Malgrat la sang.
Malgrat el caminar del cranc,
els bancs obrint cada matí.
I la gent dorm igual que ahir.
La gent fa cua per entrar
i els culs són bons per pessigar
igual que ahir.
Malgrat el crit
de l’innocent,
que ningú escolta
i ningú sent.
avui em pagués l’autobús.
Atenció, ep!
Que aquell és rus,
i ningú el sent.
S’ha mor tel vell
del pis de dalt.
Però tenim un nou general,
hi ha atur a Sant Adrià,
i el carnisser no em vol fiar.
Nou general,
cançons d’amor,
de divuit anys.
Ara en tinc més,
i som estranys.
Llegiu a Vázquez Montalbán,
bon escriptor i bon company.
I gens estrany.
Malgrat la por.
Malgrat la sang.
Malgrat el caminar del cranc.