Idò un cafè

Són les set i no sé ni què fer idò un cafè   Veig el cel amb ocells i niguls i que sé   Un, dos, tres cinc, sis, set i es quatre jo que sé   Tu me veus i no saps ni que has de fer   Jo tenia un nigul on només hi eres tu t’enyorava i te sentia com cantaves i remugaves i ploraves, me miraves, i tampoc sabies que fer  idò un cafè   Dos i dos no fan quatre ni tampoc vint-i-dos   I els anys mos passaven a tots per damunt   I tu que sabies ballar mos ballaves un vals amb una falda i tacons i te’n enreies per tot   Jo tenia un nigul on només hi eres tu t’enyorava i te sentia com cantaves i remugaves i ploraves, me miraves, i tampoc sabies que fer  idò un cafè Idò un cafè Idò un cafè Idò un cafè Idò un cafè