i quan confiats els arbres es vesteixen
ignoren els seus ulls
nit dia sol estelada plena
i les rodes de la fortuna de la seva sina
i el misteri de la rosa vermella dels seus colzes
ignoren el seu ventre
damunt la cripta ufana
que flameja el seu cos
vas de l’amor
llet i mel en son clos
flor d’atzabeja:
-quan confiats els arbres es vesteixen
Ella és la Primavera
i2
com una fletxa el seu mentó
quan besa
-com una fletxa els seus braços alçats
la seva sina com una sageta
-una sageta els seu gest marxant
fletxa
arc
sageta
sagrari de carn:
i la joguina com la més tallant
