I no voldria que eixe dia
tardara massa en arribar,
perquè voldria tenir
completes les forces
per cridar
el clam de l’Egipte,
d’un poble oprimit tants anys.
I no voldria haver mort abans
que eixe dia arribe,
perquè voldria tenir
la força suficient
per cridar
les cançons del poble
que ens han fet callar estranys.
I no voldria que l’amargor
del salobre ens podrirà
perquè voldria tenir
encesa la ràbia
per cridar
que som poble encara!
I a ‘cavall del vent’ despertar.
I no voldria que el plan ofegués
la trista impotència
perquè voldria tenir
obert el somriure
per cridar
que vull que arribem
tot junts a una terra que és nostra.
