…I és el tramvia

Els tramvies d’en Foronda van farcits de ciutadans
semblen llaunes de sardines… ambulants.
Els dels banys, com els de Gràcia
i els de circunvalació
van tan plens que tots s’hi ofeguen de calor.
Sobre tot les plataformes són fornals al roig més viu
i si hi van xicots i noies, reforonda quin caliu!
En cada una sempre hi ha entre xics i grans
vint persones i un parell de guàrdia urbans.
Si passo molt distreta per la via
quan entregar la feia vaig o en vinc
i sento la campana del tramvia
quin sobresalt que tinc, que tinc, que tinc
i és el tramvia!
Fer viatges en tramvia és la mar de pintoresc
i és que tot sovint hi puja… ja està fresc!
L’ull de poll un us trepitja, us insulta el cobrador
i els diners us pren un Raffles… d’ocasió.
Mai se sap si ha de baixar-se pel davant o bé al revés
i ja arrenca quan a terra hi teniu un peu només.
Així és que de l’elèctric quan baixeu
tots teniu el cementiri a l’altre peu.
Fan desgràcies el quaranta
i el disset i el vint-i-nou
i fins el de la Creu Roja… Ves si és prou!
El que hi ha a Santa Madrona
que com tots va molt furient
a Can Tunis os trasl·lada… fàcilment.
El què va la Bonanova
tot sovint també fa mal
als promesos que a les fosques
pugen sempre a l’imperial.
Doncs dels arbres del Passeig van tan aprop
que aquells “plátanos” fan mal en dar algun cop.