Veig, veig, veig, veig …
Què, què, què, què …
Ei, ei, ei, ei …
Au, au, au, au …
Ep, ep, ep, ep …
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé …
He vist un rei !
Ha vist un què ?
He vist un rei.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé …
Un pobre rei que plorava,
muntat dalt d’un cavall,
i tant i tant plorava,
que feia un xaragall.
Ai, pobre rei !
I el pobre cavall què ?
Eh ! eh ! eh ! eh !
He vist un duc!…
Ha vist un què ?
Un duc.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé …
Un pobre duc que plorava,
perquè plorava el rei,
i tant i tant plorava,
que semblava …
Semblava què ?
Que ja semblava un peix.
Ai, pobre rei !…
I el pobre cavall què ?
Eh ! eh ! eh ! eh !
He vist un bis.
Ha vist un què ?
Un bisbe.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé …
Un bisbe que plorava,
perquè plorava el duc,
perquè plorava un rei,
que perdia …
Perdia què ?
Que perdia el remuc !
Ai, pobre rei !…
I el pobre cavall què ?
Eh ! eh ! eh ! eh !
He vist un ric.
Ha vist un què ?
He vist un ric.
A, bé, si, bé. A, bé, si, bé …
Un pobre ric que plorava
perquè plorava el duc
i el bisbe que plorava
pel pobre rei …
Pel pobre, què ?
Pel pobre rei xaruc.
Ai, pobre rei !…
I el pobre cavall què ?
Eh ! eh ! eh ! eh !
I el ric, i el bisbe,
i el duc, i el rei xaruc,
que tant i tant ploraven:
perdien el remuc.
Ei ! I nosaltres què hem de fer?
això, això …
Nosaltres sempre
hem d’estar alegres,
que si ploràvem
fem plorar el rei,
fem plorar el bisbe,
i els rics sensibles,
i els ducs amables,
i així plorem !