No estic en condicions
de viure molt de temps
sense una finestra
que doni en es carrer.

Sa meva mirada
oscil·la entre es públic i es cel.

Visc a una illa deserta
i un desert aïllat de tot,
som en Robinson Crusoe
i es meu salvavides és es teu amor.

Sé tots els racons
d’aquesta habitació
i tots els ascensors
d’aquest hotel.

Només conec
els carrers des meu cervell.

Visc a una illa…

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /