Els prenen el que no es fabrica
Pots mirar de no pensar-hi
Però ells continuaran al mateix lloc
On ens portarà la injustícia?
Es que no existeixen drets
Per a tots aquells que no els paguen?
Els carrers ja se’ls coneixen
Com si fossin una llar
Quan la gana és a diari
Sempre poden inhalar
Esperant una resposta
De la mare societat
Els prenen el que no es fabrica
Són al mateix lloc de sempre
Encara que tu no hi pensis
Aquells nens viuen amb por
I és impossible tolerar
Als covards que amb arrogància
Ofereixen qualitat
Mentre venen el que no és seu
I que mai podran pagar
Poder volar cap a un horitzó
On hi ha llibertat
On no els amenacin la integritat
No demanen “barbies”
Ni contes de fades
Abans que llibertat