Despert de matinada, sense son,
pensant, sentint el món;
sentint la suor intermitent sobre el meu cos.
Despert de matinada, dret, llegint saltiris penedits;
despert en la foscor de la nit quan tot es provoca.
I mai no és prou tard si puc resistir …
no posar-me al llit i entrar en coma.
El cap pesa, l’ull s’adorm, l’espai fuig per on vol,
l’instint em diu que no estic viu, però el cap sap que s’equivoca.
I mai no és prou tard si puc resistir …
no posar-me al llit i entrar en coma.

