Llaunes i fregits, llet de teta en un Tetra Brik.
Jo vull dansar amb els salsafins.
Nuclears a punta pala, Fukushima no els espanta.
Mors a poc a poc, vius a batzegades.
Una veritat incòmode, la que us contaré jo:
perdoneu si m’esplaio massa, si detallo en tot això.
Caçador recol·lector de mena, ara curres i jeus en un sofà d’espuma i tela.
Els diners tant bonics per col·leccionar mentides, sucumbir als seus
manaments, hipotecar la teva vida.
Cinquanta anys pencant, buscant fórmules màgiques per fer calés volant,
però ningú no t’havia explicat que ajupint l’esquena no en colliràs cap:
hauràs d’associar-te amb el mal;
robar quatre iaies, fer fora de casa el teu germà;
crear medicaments, cronificar el mal estar.
A taula hi tens el plat: llet de soja amb Roundup,
de primer, transgènics estrellats.
De segon, patata i col, vedella amb clenbuterol
o bestiar vacunat pel xarampió.
Bayer-Monsantíssima merda de xou ens han muntat
i tu a l’obaga de la vara que mana d’aquests quatre espavilats.
Berenaran el teu cor de gasela:
on és aquell jo valent que a dins teu batega?
Aquest estrès no ens deixa viure,
aquests mals de cap priven el teu somriure.
Però això ràpid ho tens arreglat buscant un personatge que t’arregli el
cap.
L’estat de queixa no et rescatarà del pou que et manté en vida, de la
inconsciència de l’ésser humà.
Sent la valentia de dur a terme la llei del mirall.
Prou de menjar mentides, pots alimentar-te de veritats.
Córrer rere la truja abans de fotre-la al plat.
