La vida serà pròspera
pel fantasma de l’òpera
que entre la runa canta:
«la la la»
La vida serà llòbrega
per distàncies ridícules,
que açò són les antípodes
del carrer Còrsega.
Viure per carrers estrets
fa sentir més prop les ombres;
m’enderroquen les parets
per fer-ne tombes.
«We are at home» instead
of «We are homeless».
Fent caliu en un cafè,
viatjant de llengua en llengua,
m’asseveren: «Nada mengua
la virtud de la rabiza!».
Gire el cap i veig com pisa
fuerte un cul que em convé.
Quatre mots sobre tarifes…
i al carrer!
Prò ells les volen ajuntades
facilitant la caiguda
a qualsevol bala perduda,
que aixina pot més triar.
I els carrers fan ampliar,
convertint en avingudes
carrerons de pessigades.
I elles, sí, elles s’ajunten!
I, per què s’ajunten?
Perquè hi ha menys cantonades.
