Ens vam conèixer un divendres,
en un regional Express
just a l´alçada de Vilanova,
vam quedar de veure´ns després.
Se´ns va fer de matinada,
en un bar atapeït
fotent-nos mà sense cap vergonya,
conscients de no tenir llit.
Dissabte el destí ens va donar,
el pis de la meva cosina
i tota la nit sencera,
ens vam fer un fart de llepar.
Pim pam, sense parar,
morts de son i esgotats
quin gran cap de setmana.
Pim pam ja està, acabat;
quin mal hi ha si ens agrada.
Casualitats d´un diumenge
érem al mateix vagó
per quedar bé i una mica d´esma,
vam citar-nos un altre cop.
Sabent que no faires cap,
em vaig treballar la cambrera
conscient de que tu a les fosques,
tastaveS un altre plat.
Pim pam, i adéu-siau,
sense segones parts
que tot ho empudeguen.
Pim pam, ja està acabat mai sabrem com ens dèiem…
Per què de plorar pendents de trucades que no es fan
si a cada cantonada hi ha ulls que et fan somiar..
Pim pam,i adéu-siau;
repetir és de covards,
preferim les sorpreses.
Pim pam ja està acabat
sense res plantejat
vivint la vida depressa.
Pim pam ja està acabat
tant de gust i encantat
no ens tornarem a veure.
Pim pam i adéu-siau
mai sabrem com ens dèiem i ens és ben igual.
