Bosc de vidres nuus i torts,
matoll de nusos morts,
rebost d’infants, buits enyorats, també hi plou gravetat.
I és que ho sap tot i calla,
com fan els nens i els pares.
I és que ho sap tot i espera algun motiu…
Té mala memòria, no sap mai si hi ha un remei,
no és que vulgui un malentès.
Mandra; és còmplice irreal,
és despistada per por,
és hàbil per jugar esquivant a la pols i al fang.
I és que ho sap tot i calla,
com fan els nens i els pares.
I és que ho sap tot i espera algun motiu…
Té mala memòria, no sap mai si hi ha un remei,
no és que vulgui un malentès.
Queda més senzilla i serena,
més nua i més lleugera
