Vull despertar d’aquest malson
món que s’enfonsa i toca fons,
que amb la guitarra i unes cançons
esquerdo les parets de les presons,
del dia a dia, del dia a dia,
per posar-hi llum i colors
no poso en venda les il·lusions,
tresor que rau en mi i són el meu motor,
que cada dia faig el tomb als mitjons
per enfilar-me dalt d’un arbre i veure el sol.
Segueix allò que et manté i et mou,
que la vida a poc a poc es cou molt millor,
que el temps passa i tot reneix,
omple’t de coratge i sempre sigues tu mateix!
Que avui farem foc nou
i avui ho cremarem tot!
Que avui ja no caurem al pou,
i avui ho canviarem tot!
Que aprendré a caminar per un camí ple d’esbarzers caminant,
que vull equivocar-me perquè vull viure i no penedir-me
i saltar-me les normes jugant i driblar-me el mal governant,
imaginar que és possible ballar plegats en un sol ritme.
Rutina maleïda no et dono el plaer d’esquinçar-me cap moment,
que improviso sempre sobre el paper i així escapar-me,
que m’amago entre matolls si vens a buscar-me
i salto cada obstacle, sentint l’aire que em manté suspès
com el planeta que penja en el firmament.
Segueix allò que et manté i et mou,
que la vida a poc a poc es cou molt millor,
que el temps passa i tot reneix,
omple’t de coratge i sempre sigues tu mateix!
Que avui farem foc nou
i avui ho cremarem tot!
Que avui ja no caurem al pou,
i avui ho canviarem tot!
I ara va disparada cada paraula com si fos l’última bala,
ens impacta, se’ns clava, perfora el cor, ens deixa sense aire!
Cultrum, calmant la ràbia ho canviarem tot!
Durem dins la pell sempre el tambor que ens ha fet créixer,
vivint, rient i somiant junts,serem sempre un cop de puny
contra aquells murs que no ens deixen veure lluny!
