La gent omple la sala on es difumina el sentir
Es crida i s’interpel·la amb un missatge repetit
La incultura es manifesta amb personatges amagats
Que et parlen i t’ensenyen el camí dels ignorants
Antigues pors sorgeixen amb la crisi emocional
Pensant la diferència com un problema essencial
El nou teló d’acer es construeix en la foscor
de la ma dels nous histriònics i avalat per l’amargor
La platea no interpreta els senyals desconcertants
Pensant que és un nou acte d’aquesta obra teatral
no recorden que la historia és una roda circulant
el que vam viure ahir, tornarà i ens farem mal
I recoooorda, els teus vells amics
quan jugaves a les places i et senties acollit
i obliiiiida, el teu ressentiment
que aquell que ara et crida et fa odiar el teu present
i estiiima, el que és diferent
que aporta, et complementa i t’ensenya un nou moment
i escooolta, el que et volen dir
que la pena és compartida i pots veure un nou camí
L’últim acte que comença amb grans mentides i uns enganys
Mirant-nos entre el públic i les caretes van pegant
Es aquí on et preguntes com em pres aquest camí
De ser uns nens feliços a convertir-nos en botxins.
I recorda
I oblida
