HISTÒRIA D’UN AMIC
Sóc fresador
des dels tretze anys,
tinc condicions
però pocs guanys.
Tinc al treball
molt bons companys
que fan menys
pesada
la jornada.
Tinc una “novia”
que molt m’estime,
i així acabe
del meu treball
jornada llarga,
més de deu hores,
amb ella em trobe
fins a sopar.
Ella em descansa
del meu treball,
té una dolçor
que força em dóna.
Després al llit,
que a l’endemà
cal matinar,
s’ha de tornar
a treballar.
Mecànic de cotxes, cambrer, xofer, pastor de cabres, ferrer, pescador de peix, venedor de peix, perruquer de senyores, ordidor, teixidor, sulfatiner, canonaire, aprenent de decoració, representant de prestatgeries metal·liques, mosso de magatzem, contable, peó…
Després a casa,
a sopar un poc,
i si fan bon
programa a la tele,
faig un esforç
i em quede.
Després al llit,
que a l’endemà
cal matinar,
s’ha de tornar,
a treballar.
Jo sóc feliç,
res no envege
més del que tinc.
Tan sols tinc por
d’estar malalt,
no pas pel mal,
sinó pel metge,
El meu patir.
Es que jo, saps,
jo, jo he nascut
per a ser Metge, Artista, cantant, Pallasso
EL DESESPERAT
Un xic pobre sóc
un xec mancaria
solució de tot
un hom sense res
un ham necessita
abans que res més, abans que res més
un xec un xec
un xec un xec
un xic pbre sóc
un xic pobre sóc
un xec, un xic, un xec, un xic, un xic un xec, un xic un xic…
Un xic pobre sóc.
Un xec mancaria,
solució de tot.
Un hom sense res
un ham necessita
abans que res més.
Em manca un pis.
No puc donar un pas.
Tinc que moure un plet
si vull menjar un plat.
A la “tasca” un vas
fa que em diguen: Ves!
I si vull ser gras
he de menjar gat.
Per a mi és un goig
menjar un poc de guix.
Fins i tot un vet
ja se’m torna mut.
I em troben tan groc
que em diuen el grec.
Mon pare em diu foll
en comptes de fill.
I tinc tanta fam
que em menjaré el fem.
Tot això, jo crec,
que ho apanya un crac!
No m’espere més,
i agafe un trabuc
i em foto a fer el ruc
per allà on puc.
Trec, trac, truc.
