De tant que no et veig, t’has fet invisible,
on abans trobava aquell braç tant fort.
No et demano res que et sigui impossible,
només que recordis que encara hi sóc.
Et justifiques,
no sé si entens el dolor.
No et comuniques.
De tant que no et veig, m’he fet invencible,
després de tants anys al peu del canó.
Ara em toca a mi i no veig cap consigna,
de cares enfora i poca implicació.
Te’n beneficies,
tot i la teva traïció.
Les teves normes.
Hipòcrites!
Hipòcrites!
Hipòcrites!
Hipòcrites!
