Miratge d’un atzucac
miratge d’un atzucac.
Viratge
viratge
Hipnosi!
Via estreta de rumb impotent.
Xerric dèbil. El pes del batent
és la intolerància. Constància, reposi
en aquest cul de sac com a primera dosi,
i jo deixi que pensi la gent,
que remuguin confosos del meu incoherent
desgavell
meandre minat de metamorfosi.
Per no dir que és impossible
he triat dir “poc probable”
que és tot allò susceptible
de no passar mai. Raonable?
Raonable!
Veure déu -i de perfil!-,
trencar el vidre a escopinades,
matar morts, néixer senil.
que els tres reis siguin els pares,
la frontissa vagi torta,
l’entrada sigui una nòria,
l’embranzida massa forta,
que això canviï la història
o bé fotre un cop de porta
amb una porta giratòria.
A aquells més marejats, els deixarem la porta oberta.
La mort, la mort…
la mort està d’oferta!
La maneta que obre el firmament.
Porta etèria. I un lleu pensament
ple de petulància: Garant hi ha qui gosi
i aquell que he tractat i algú més que jo posi.
Més la porta no s’obre al moment,
sembla ser que no em prenen per tant innocent.
Go to hell!
Nevereta de fred persistent.
Fons estèril. La sal ben coent
per fer-ne alomància. De l’ànsia talòs i
el motor espatllat i que el so no reposi.
El futur que fermenta inconscient,
que desgela al prestatge dels ous, purulent
i mesell.
Ben de bat a bat, rebost provisori.
