Vem arribar tots de Girona
amb el primer vol de RyanAir,
amb les orelles mig petades i amb el cor
en els tormells.
Desconfiant de tot Erasmus llogarem
un estudi al Clot
perque és el barri amb menys palmeres,
i nosaltres no estem de vacançes.
Perque som professionals,
perque som tots artistes,
i ens agradaria la “democrazia”.
Som tots els italians de Barcelona,
plens de un odi antic,
per la patria chillona i fem
silenci enmig dels carrers.
Som tots els nens petits d’aquesta història
i ens hem trobat molt bé amb la crisi
perque hem promès de menjar pasta
només un cop al mes.
Som tots els italians de Barcelona
i agafem el metro per arribar on hem quedat.
I sempre amb ulleres de sol,
mirem a qui tinguem davant
per amargar-nos dels altres italians.
Som tots italians,
a punt d’esclatar.
Hauríem de ser menys,
molt menys italians.
