Tot el que ara existeix
demà ja no ho farà.
Tot el teu llegat,
s’enfonsarà al mar.
Els records i els pensaments
es perdran en el temps.
La llum de tots els fars
s’apagarà.
Dubtes i no trobes cap resposta,
quin és el sentit d’aquesta vida
quan tot l’aire que respires
és extremadament efímer.
Mai no perdis l’esperança,
malgrat aquesta malastrugança.
Per sentir una mica d’alegria
canta l’himne de la melangia.
Amb la força del vent
les fulles han caigut.
Em quedo despullat,
el fred arribarà.
Els astres del firmament
i el seu raig lluent,
també s’extingiran.
Potser demà.
Dubtes i no trobes cap resposta,
quin és el sentit d’aquesta vida
quan tot l’aire que respires
és extremadament efímer.
Mai no perdis l’esperança,
malgrat aquesta malastrugança.
Per sentir una mica d’alegria
canta l’himne de la melangia.
