Himàlaia

Ara que havia après a començar a viure sense tu, de sobte, ses ferides treuen pus.   I encara que sé que no te vaig demanar perdó, m’hagués (a)gradat poder-te dir adéu de prop.   S’enyoren ses paraules que no diguérem a temps i ja no pots.   Feies de Lara Croft per s’Himàlaia amb es teu novio i uns companys d’aventura i expedició.   I ja no tornares, què carai quina putada! ta mare plantada encara no s’ho creu!   S’enyoren ses persones que no hi són, precisament, perquè no hi són.   M’ha sorprès avui sa teva foto A n’es diari, aquell tan sensacionalista i diminut.   Quan he vist sa notícia semblaves tan satisfeta, segura d’aquest infern que t’ha vençut.   Pensava que no ho faria mai més però avui he pensat amb tu.   Ara que havia après a començar a viure sense tu, de sobte, ses ferides treuen pus.   I encara que sé que no te vaig demanar perdó, m’hagués (a)gradat poder-te dir adéu de prop.   S’enyoren ses paraules que no diguérem a temps i ja no pots.