La més gran de les tragèdies humanes:
Una rialla d’imbècil presumptuós; com la de Xerxes a Salamina.
Un empatx d’orgull i supèrbia,
una dolça borratxera d’ignorància i ceguera.
Que deriva en vòmit etnocèntric,
bilis patriarcal i llàgrimes d’intolerància.
I en una becaina infernal sense repòs
que filtra malsons vermells de remordiment.
Empenyent toscament La Pedra per damunt de les teves celles,
Sísif et causa la migranya eterna
I en una becaina infernal sense repòs
que filtra malsons vermells de remordiment.
Sents la melodia trista que Tàmiris et xiula en senyal de complicitat…
Ja tens la teva butaca daurada, per veure la teva desfeta,
a l’ombra del Mont Egaleu?
Culte a la desmesura; l’excés com a mesura.
Massa violència, massa rancor.
Massa misèria, massa poder.
Massa Remordiment, massa Oblit.
Massa de tot. Massa de res.