Hi ha d’haver un temps

Hi ha d’haver un temps per sortir d’aquí
descarrilar d’aquest únic rail,
fer adormir el rellotge igual que dorm la nit.

Hi ha d’haver un temps sense dies ni anys,
un calendari per pintar en blanc,
tornar al lloc on vam deixar aquell infant.

Hi ha d’haver un temps per sentir veritats,
hi ha d’haver un temps per no amagar el cap,
hi ha d’haver un temps per creure i per saber lluitar.

Hi ha d’haver un temps per poder oblidar,
que som estranys compartint espai,
hi ha d’haver un temps per veure que no som tan diferents.

Hi ha d’haver un temps,
Hi ha d’haver un temps,
Hi ha d’haver un temps per dir “t’estimo” amb un gran gest.

Hi ha d’haver un temps per donar la mà
a qui s’enfonsa amb el cor trencat,
hi ha d’haver un temps per ser el què sempre hem volgut ser.

Hi ha d’haver un temps per provar la pau,
canviar de bàndol i mirar-se als ulls,
per abraçar la mare del soldat que has matat.

Hi ha d’haver un temps,
Hi ha d’haver un temps,
per eixugar els plors d’aquells nens que no entenen res.

Hi ha d’haver un temps,
Hi ha d’haver un temps,
hi ha d’haver un temps per dir “t’estimo” amb un gran gest.