‑Joe, va, posa’m un cubata!
‑Joe, porta una Voll aquí
‑Joe, va, posa-me’n una altra!
… i es quedava allà adormit.
El local ara tancava,
qui més qui menys sortia brut
però en Cinto clapava
quan en Joe va encendre el llum.

Hey, Joe, no m’enlluernis,
per l’amor de déu !!

Cada nit es repetia
just la mateixa postal,
quan tancaven ell dormia
amb una merda bestial.
En Cinto dormint delira
per a ell la llum és un torment,
com quan el reu a la cadira
veu que donen el corrent.

Aquesta ningú l’encaixa,
aquesta ningú se la creu,
hòstia, Cinto, vas de baixa
avui tornes pel teu propi peu!!
Es pensava que somiava
quan, tornant a casa seva,
el Garrapata es trobava
que d’un marge sortien uns peus.

No sé si anava “marrano”,
o és que el Garrapata és així,
però va anar a avisar els “urbanos”
i es van presentar allí.
El Garrapata i dos “pasmes”
amb un lot, i lentament
es van apropar al marge
a identificar l’indigent.
I, encara que no t’ho creguis,
era en Cinto ben torrat,
deia “Joe no m’enlluernis!!”
quan l'”urbano” el va enfocar.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /