Passejarem sota els pins agafats.
Sé que serà un moment especial,
ens mirarem com mai ens havíem mirat
perquè avui… hem quedat.
Avui hem quedat tu i jo sols per veure’ns al parc
i, ara que et tinc davant, he pensat:
“per què hem trigat tant a quedar?”
Com si al nostre voltant no existís ja res més
que la teva olor, els teus ulls, la teva veu.
Sento ben bé que no sé ni què faig,
ni què dic, ni a on anem,
però estic feliç perquè avui hem quedat.
Avui hem quedat tu i jo sols per veure’ns al parc
i, ara que et tinc davant, he pensat:
“per què hem trigat tant a quedar?”
Ara ja no valen trucades ni missatges,
correus que s’acumulen, s’esborren i s’obliden.
Tot és tan diferent si veig el que tu mires,
escolto el que tu sents, respiro el que respires.