No us penseu que és per qüestió de vici,
que ningú s’aixequi encara que el miri,
ja fa dies que acabo discutint amb la gent,
perquè diu que jo canto coses indecents…

T’estimo, amor meu,
no em deixis sol.
No et vull sentir tan lluny,
mira que jo ploro…

Ho veuen? Ja sóc decent; m’ha sigut fàcil.
Que el públic s’agrupi i que m’aclami.
Que s’apropin els nens, tots els amants del ritme.
Que es quedin asseguts els intel·lectuals…

He de partir-me en dos…
Uns diuen que aquí,
altres diuen que allà,
i jo només vinc a dir,
només vinc a cantar,
i no importa la sort
que pugui tenir
una cançó.

Uns diuen que aquí,
altres diuen que allà,
i jo només vinc a dir,
només vinc a cantar,
i no importa que després
em suspenguin l’actuació…

Jo també vaig cantar en tons menors,
també vaig tenir tots aquests dolors.
Jo també semblava que cantés com un sant,
també vaig repetir en més de cent i mil cants;

T’estimo, amor meu…

Però vaig aventurar-me amb més assumptes,
i van aparèixer causes, atzars i lluites;
l’amnistia, el carrer, la cançó de protesta,
i el poeta del poble es va posar de moda…

He de partir-me en dos…

Jo voldria cantar encaputxat
i després barrejar-me al vostre costat,
encara que així no hagués conegut
alguns racons de la terra i a persones com tu…

T’estimo, amor meu…

No repetiré més aquesta tornada,
veig que alguns ulls m’encenen amb mala mirada,
i si us sóc sincer temo no ser interpretat,
gairebé sempre el què passa és que algú ha malpensat…

He de partir-me en dos…

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /