Davant mateix de casa
m’asseuré cada dia
i si algú em diu “adéu”
quan se’n vagi a la feina,
no espereu pas que plori.
He après a no queixar-me.
Dintre mateix de casa
moriré cada dia
i si algú em compadeix
perquè em pesen les hores,
no espereu pas que plori.
He après a no queixar-me.
Molt lluny, molt lluny de casa
prendré el sol cada dia
i si algú em diu -on vas?
Els teus et necessiten-
Llavors tornaré enrere
però no espereu pas que plori.
He après a no queixar-me.
