Ja se’n van els havaneros
i Déu sap quan tornaran.
Les fadrines que es quedaran a soles
què faran, què faran, què faran?
Aniran a plaça a buscar pollos,
però pimpollos no en trobaran.
I amb el cor negre, pitjor que pega,
armaran brega per un casat.
Cada mes se’n van una quarantena
i sense ho’, i sense homes quedarem:
els amos quedaran sense missatges,
que riurem, que riurem, que riurem!
Hauran d’aprendre de treballar,
de suar el pa, dar més doblers;
no faran bossa, buida ni plena,
damunt l’esquena dels jornalers.
Cada mes se’n van una quarantena
i sense ho’, i sense homes quedarem:
els amos quedaran sense missatges,
que riurem, que riurem, que riurem!
Tornaran rojos, beuran lleixiu,
fideus amb aigua, llacor no gens;
això és la vida que han establida
els sinvergüenses del nostre temps.
Ja han vingut els alemanys,
sense ca’, sense cases quedarem;
compraran tota l’illa de Mallorca,
què farem, què farem, què farem?
Seran els amos, natros criats,
ben mal pagats, fora doblers.
Això és la terra que l’hem venuda
i l’hem perduda per sempre més.
