Hauria parlat de tot

La tardor càlida
Queia sobre la ciutat dels ponts
I el vent del sud
Anunciava sorpreses

Caminava tranquil·la
Mentre el sol em pintava els carrers
Sense saber
Que l’atzar volia jugar

M’ho hauria hagut d’imaginar
L’hauria hagut d’escoltar
Hauria parlat de tot
Si t’haguessis quedat
Hauria parlat de tot
Asseguts en aquell bar
Hauria parlat de tot
De la vida, de l’amor
Ara sí que ho veig clar
Hauria parlat de tot…

La tardor càlida
Queia sobre la ciutat dels ponts
I aquell instant
Va fer trontollar el meu món

Tornava a caminar
Tota sola els carrers empedrats
Vaig sospirar
Tu ja eres a dins el meu cap

M’hauria pogut escapar
Però ara ja era massa tard

Hauria parlat de tot
Si t’haguessis quedat
Hauria parlat de tot
Asseguts en aquell bar

Hauria parlat de tot
De la vida, de l’amor
Ara sí que ho veig clar
Hauria parlat de tot…