Es diu que hi ha un acord secret,
que David tocava per plaure el rei,
pero sŕ, que per tu tant es la música
doncs és aquest el quart, cinqué,
el menor cau, el major amunt,
el rei perplex compon l’Al·leluia.
Al·leluia, al·leluia, al·leuia.
Noia es que jo estat aquí,
sé l’habitació i en sé el camí,
vaig viure molt temps sol,
sense estar amb tu.
Veig el teu senyal el Arc de triomf,
però l’amor no és un pas triomfal
és sols d’un fred i trencat Al·leluia.
Al·leluia, al·leluia, al·leuia.
Existeix un deu, superior,
però amb tot el que he après,
de l’amor.
És disparar qui abans desenfunda.
I no és un crit el que sents de nit,
de qui de cop, la llum a vist,
és sols un fred i un trencat, Al·leluia.
Al·leluia, al·leluia, al·leuia.
