A meitat del camí,
a les portes de la nit
vaig arribar i es van obrir
i la deessa em va dir així:
«El Silenci està cridant
des del fons de l’Univers:
és la música que fan els estels
i tot per recordar-te qui eres tu.»
Navegant ben endins,
entre ombres tremolant,
fou quan l’au va davallar
dels cels suprems per dir-me així:
«La Bellesa està vibrant
en cada bri de l’Univers,
ella sempre és un far pel retorn
i tot per recordar-te qui eres tu.»
En el fons més obscur,
on les ombres van callant,
fou quan la mare es desvetlà
i tendrament va dir-me així:
«L’Amor està movent
el sol i els altres estels,
i si ploren els teus ulls, fill meu,
és per recordar-te qui eres tu,
i ara afanya’t a tornar a la claror.»

I així, corprés profundament, amb els ulls encara humits, Ulisses pujà de
pressa a la nau i va ordenar als companys que embarcaren de seguida i que
deslligaren les amarres. L’onada portava la nau pel riu Ocèan, primer impulsada
pels rems i després amb una brisa favorable que els portà a la mar de camins
espaiosos.
I recordava encara les paraules de sa mare i les altres veus que havia
escoltat. I les portava ben endins, el algun lloc sagrat, com un tresor, ja per sempre.
I Ulisses va sentir dins el pit renovades ànsies de tornar a casa. Amb joia i
fent ús del seu enginy, encararia amb els companys que encara li quedaven noves i
arriscades aventures: primer travessà el seductor i perillós cant de les sirenes;
després els esculls d’Escil·la i la terrible Caribdis; i més tard, l’illa del Sol, on va
perdre tots els seus companys.
I així, sol i impulsat pels déus, una nit arribà fins a l’illa d’Ogígia, – Eivissa,
diuen -, melic de la mar, on viu la nimfa Calipso, que, enamorada d’ell, el retindrà a
la força. I us he de dir, amable públic, que també el cuidarà i l’estimarà moltíssim.
Tant que li oferirà la immortalitat, si accepta, això sí, quedar-se amb ella per
sempre.
Ara, tornar a casa ja no és possible. Ulisses té la temptació d’esdevindre
immortal.
Assegut en una roca, sol i trist, plora mentre mira la mar infecunda…
Mentrestant Atena, la d’ulls d’òliba, ha convocat una assemblea a l’Olimp.
I el sol està a punt de tremolar…

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /