No és broma aquesta vegada,
portes el gest canviat,
tens foc al pit guardat.
Comences a cridarme
parlant-me de futurs
on jo ja vaig estar.
Després se’n van dimonis
i em demanes perdó:
”si jo t’he fet patir, ha sigut només una vegada”
i jo crec que són tres
I no és que guarde crisis al calaix
és que acumule cicatrius al braç.
I tu critiques que no sé mirar-te als ulls
i tornen els dimonis a punxar.
I tot pareix comèdia i tu que et rius
pensant l’ estupidesa que és contar.
”segur que tu m’has fet dues-centes” diu.
I jo que em pare i pense quantes són:
Jo crec que són tres