Ha plogut molt des del record que ens porta avui,
A voler retrobar el que ens va fer com som.
I hem caminat pels paisatges que vem viure,
I hem vist com han canviat i
Com tampoc porten bé els canvis.
Hem cantat les cançons que abans cantàvem,
I les hem cantat pitjor però les hem trobat millor.
Hem llegit els poemes que escrivies,
Parlant d’amors que avui ni recordes ni entens.

Però seguim sense poder explicar el millor hem sentit,
Aprenent a buscar què és el que volem
Que mai tindrem tot el que ens faci no voler cap canvi,
I que millor si no sabem el que vindrà.

No hem estat d’acord en saber qui era dels dos,
El que feia que cada dia fos diferent.
I ens hem parat i hem mirat els colors
I hem vist que són importants, del verd al roig.
I hem demanat al temps que passi lent,
Per poder seguir descobrint que ja no som, què tinc de tu…

Però seguim sense poder explicar el millor hem sentit,
Aprenent a buscar què és el que volem
Que mai tindrem tot el que ens faci no voler cap canvi,
I que millor si no sabem el que vindrà.

Hem vist que no és fàcil estar bé,
que no és millor ser ignorant,
Que sempre és millor conèixer.
I hem entès, després de callar molt,
que és millor si ho parlem, que la pena si s’amaga creix.
I hem pogut ser per un moment el que érem,
retrobant tantes veritats que avui costen tant de veure.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /