Que no hem vist entre reixes,
aquells que es fan la llei a mida,
que sou covards i sou mentida
i us amagueu darrere les cortines
de palaus i governs que es desfan com el paper.
Mestres de la cobdícia
que us ompliu la boca de justícia,
no representeu a la gent del carrer
i us arrambeu a la butxaca del que té caler…
Ha nascut la primavera
i l’acompanyen un munt de veus,
heu despertat la fera,
falsari polític marxa ben lluny d’aquí!
Que nosaltres som suor,
som l’onada de veus que ja no calla
que s’ha aixecat quan ha caigut com la quitxalla,
som la bèstia posseïda quan sonen els tambors.
Som els versos que escrivim,
som el que somiem i no ens rendim,
riuades d’imaginació que no tancareu entre barrots,
paraules lliures que volen com ocells arreu del món…
Ha nascut la primavera
i l’acompanyen un munt de veus,
heu despertat la fera,
falsari polític marxa ben lluny d’aquí!
Alça la flama i mira com cremen
perquè és un acte de fe, pels que no tenen més sortida.
Pressió col·lectiva, revolta i canvi, les fronteres
haurien d’estar prohibides, porta foc i benzina, són homicides!
Al servei del mal, del sou, el preu sempre és la vida,
causen la tristor i dolor, no els pren la son si crides.
Farts de mentides, crema les cordes, talla les brides, flama!
La flama no s’apaga, sento que la vida s’acaba,
encara que avui s’amaga, jo sé que qui la fa la paga.
El teu cor fa vaga, no para, para mai i exclama
que aquesta vida esclava no és sana i està equivocada
La flama no s’apaga, sento que la vida s’acaba,
encara que avui s’amaga, jo sé que qui la fa la paga.
El teu cor fa vaga, no para, para mai i exclama
perquè ha nascut la primavera i portem la flama!
Ha nascut la primavera…
