Que descansen
els aladres,
que dormen
les alforges.
Que el pou
s’òmpliga de pau,
que la terra
tinga una treva.
Que la sega
no és faena,
quan de blat
està ple el sac.
Ai, que llauren les relles
més valentes!
Del silenci i la pols,
de la distància i l’oblit
broten cançons com cudols
més dures, més fortes!
Del reclam dels corriols,
del desgel de l’hivern
brollen els sons com rierols
s’acaba el guaret!
