M’aixeco cada tarda i encenc el televisor
quanta merda no m’estranya, gairebé m’ha agafat por!
Agafo paper i boli, dibuixant un món millor
tant surreal, tant irreal
que això només ho he viscut jo!
Tormentes de mons i un cataclisme universal
presidiran la nova era dels que ara ens estem matant.
Un sisme que lidera les temors dels que vindran
tremola l’esperança dels que sí que estan lluitant!
I guanyador, per voler intentar fer-ho millor
i el perdedor, el que quan es cansa et canviarà el guió
la terra està plorant, som humans sense raó
matant la llavor, de la nova generació!
I si entro lent, lentament us seguirem dient
que no seguim les masses, nadem a contracorrent,
segueixo caminant, rodejant-me de la meva gent,
encenc aquesta flama, això és bredda, seguim creixent!
Això és bredda, així que crema la cartera,
estem creant la nova era des de la puta trinxera,
no hi ha espera, el món s’acaba i ja hi ha toc de queda
però gent que mor de gana n´hi ha hagut sempre,
i ningú s’entera!
Porto la veritat, la que sempre has evitat,
ve vestida de suicida, de negror i d’assassinat,
ningú sap lo que li ha passat, diuen que algú l’ha segrestat,
és l’estat? Ho has testat? És l’estatus que hem inventat!
Guanyador, per voler intentar fer-ho millor
i el perdedor, el que quan es cansa et canviarà el guió
la terra està plorant, som humans sense raó
