Estic destrossat, 
no em puc aixecar. 
Què faig? 
Refer-se és tan dur… 
M’arrossegaré en aquest sobre temporal. 

Ara estic sol, veien la gent passant pel carrer. 
Ara potser ja no podré tornar a ser jo mateix. 

Tenia la clau 
per parar aquest mal, 
però no vaig saber renunciar. 
Un moment feliç 
i alhora inconscient em va poder cegar. 

Ja no puc més, m’estic cansant d’aquest joc. 
Tot és tan gris, he de trencar, trencar amb tot això. 

Mirant el cel, n’he vist millors, dies abans. 
No sé per què, però avui és millor no despertar-se. 

Reclòs en mi, mil pensaments em volten pel cap. 
Gris com el cel, em sento sol, caiguda sense fons. 

Mirant el cel, n’he vist millors, dies abans. 
No sé per què, però avui és millor no despertar-se. 

Estic destrossat, 
no em puc aixecar. 
Què faig? 
Refer-se és tan dur… 
M’arrossegaré en aquest sobre temporal. 

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /