Parada i paròdia,
cambra i pis-pols.
Mobles tombats
pel pes d’un passat.
Crostes al terra,
quadres inacabats.
Famílies de burilles
s’han posat a criar.
Pallassos del destí,
sols, en el fons, com sempre.
Junts en el viatge,
a prop d’una platja.
Ulls entumits que espurnegen de nou.
Paraula àgil, humor delirant:
resurrecció per amistat.
Pallassos del destí,
sols, en el fons, com sempre.
Junts en el viatge,
a prop d’una platja.
Moviments en el pantà
de les 1.000 possibilitats
que fem aparèixer,
però s’esvaeixen abans que…
Cendres negres,
potser alguna brasa.
Guspira-miracle,
la màquina tremola de nou.
