Marinera dels ulls blaus
– diu la joventut que passa -,
¿no vas a vila a la festa?
Fan ball de toia a la plaça,
marinera de carn bruna…
Marinera dels ulls fixos
-li diu la vida que passa -,
cada dia que se’n va
una il·lusió és esfullada
i un neguit ens agullona…
Marinera d’ulls cansats
– diu la vellesa que aguarda -,
les il·lusions ja no tornen
si un dia fugen de l’ànima;
res ja esperes marinera…
Marinera dels ulls cecs
– diu la mort que és arribada -,
clou ja els teus ulls per a sempre;
la terra és fossa que aguarda;
oblida el mar marinera…
