La primera vegada
Capità del vaixell
Amb la brisa que t’acompanyava
No calia ser un gat vell
Cap a dins, fa baixada, sí
Una gran novetat
El somriure es desencaixava
Adormit i mastegat
Víctimes del temps
Tendres i violents
Víctimes del temps
Ni bons, ni dolents
Dominat pels auguris
Desbordat d’esperit
Això ja no hi ha qui ho aturi
Al Raval, qualsevol nit
Un ancià que s’apropa
Un pergamí cargolat
L’aspiració que allunya la derrota
Que tremoli la ciutat!
Víctimes del temps
Tendres i violents
Víctimes del temps
Ni bons, ni dolents
