La gota de rosada
del cel va fer un salt,
i en ella l’estimada
la careta es va llavar.
Era de matinada
i no arribava el Sol.
Es van gelar les mans
i les galtes del meu amor.
Pense que les estrelles
l’anaven a buscar
i que en el seus cabells
es posarien a jugar.
Va dir ‘tinc molt de fred,
apropa’m la calor’.
Jo anava amb tantes ganes
que vaig encendre el seu cor.
I mentre la besava
em va dir amb dolçor:
‘açò és el que faltava
perquè arribara el Sol’.
Oh, gota de rosada
no deixes de saltar,
aixina l’estimada
sempre em vindrà a buscar.
