Gota a gota, passant el temps, mirant el llac
veient passar la vida des d’un ent molt frívol.
Estiro cordes que pengen de guitarres mortes,
són mostres de respecte confoses amb uppercuts
Entenc que tot és fàcil, però a vegades compliquem l’assumpte,
supura merda dels reductes…
Plantant un gira-sol com si fossin sants sepulcres,
germinen dels seus troncs veritats ocultes.
Regant-los cada dia em sento més cansat de tu,
seguint cicles solars com Túpac Amaru,
entenc que sentir coses més enllà del que has perdut,
comporta aprenentatge i no passar per l’aro.
A veure si jo ho rimo fort – fort però fràgil!-
viure sota terra però sentint-me un màrtir.
Fàcil el camí de buscar que tots t’ataquin,
difícil entrar a dins i acceptar el teu gran calvari.
Veure com tot foc (ah), crema a poc a poc…
qui por té de tot, l’esbós l’hi surt moix bro.
Sempre que no puc recordo quin és el meu lloc,
el mar és l’esperança, veig la calma a l’horitzó.
Línies oposades a l’essència de la vida,
el tao de la impotència subconscient de qui m’estima.
Intento viure simple, però la ment em fa la guitza,
si penso perquè penso; si rapejo no és per feedback.
Formes amoroses amb neurosi compatible,
em va agafar la mà; volia sentir-se lliure
Educada en un context de silencis perceptibles,
OHMMx2
Al veure’m al mirall analitzant rutines,
aprendre a perdonar-se costa molt, però si ho fas flipes.
Mirar-te als ulls i reconèixer allò que brilla,
estic polint les joies diamonds en fila.
Impotent de no poder mostrar-me sempre amb qui tinc al meu voltant,
a vegades sóc una puta merda altres so high!
Estic lluitant, polint les dents d’aquest parany,
calmar aquesta pressió i estimar de veritat.
No hi ha pèrdues tot són guanys
No hi ha pèrdues tot són guanys…
obre els ulls posa’t davant del mirall. x2
