Gori i Mono són esclaus de l’esperança.
Viuen en un clot i ja no poden tornar a casa.
Fent camí, buscant la pau espiritual.
Existint, bategant, en una guerra freda.
Gori i Mono són alumnes sense escola.
Viuen en un món que costa entendre des de fora.
Massa temps lluitant per fer-se respectar.
Massa esforç, massa grnas, penjant d’un fil tan fràgil.
Hora d’arriscar-se.
Volen arribar.
Però no saben quan, ni com, ni com, ni com!
Èxit o desastre.
Tan sols un pas.
Buscant la típica excusa irracional.
Són com són…
Són com són…