Que fred un polvet el vespre de diumenge,
un camell a l’estació i dos petons com de costum.
Que fred un cafè engolit de pressa
i adéu i fins demà.
Que freds els ninotets verds,
que fred el tràfic de diamants,
que freda la llei
de propietat intelectual.
Que fred el menjar precuinat,
que fred l’ordinador,
que fred matar les hores
veient un reality show.
Mira’t per dins, ens estem congelant.
Mira’t per dins, desperta o els anys se’t menjaran.
Que fred córrer la cortina
i no vull veure més enllà,
que freds els superhits
i parlar sense pensar.
Que fredes les excuses
i fumar per passar el temps,
que fred riure de broma,
que fred viure dels diners.
Mira’t per dins, ens estem congelant.
Mira’t per dins, desperta o els anys se’t menjaran.
