Ponts de quatre rius, cases de colors vius.
Parlo de Girona, un racó de Catalunya.
Murs defensant dins, pedres capturant temps.
Parlo de Girona, entre el mar i la muntanya.
Què se’n ha fet d’aquella ciutat grisa,
fosca, bruta i flaire de sants,
del Freaks i del Salsitxa, el Trumfa i el Potser,
l’estimo, també.
Què se’n ha fet d’aquella ciutat minsa,
quieta, freda i xopa de baf,
del Plaça i l’Enderrock, Can Jaume i el Pou,
l’estimo, també. L’estimo, també.
Flors al mes de maig, Fires a la tardor.
Parlo de Girona, la ciutat que t’enamora.
Punt d’encreuament, de cultures i de gent.
Parlo (estic parlant) de Girona, tres vegades immortal.
Què se’n ha fet d’aquella ciutat grisa,
fosca, bruta i flaire de sants,
del Freaks i del Salsitxa, el Trumfa i el Potser,
l’estimo, també.
Què se’n ha fet d’aquella ciutat minsa,
quieta, freda i xopa de baf,
del Plaça i l’Enderrock, Can Jaume i el Pou,
l’estimo, també. L’estimo, també.
Què se’n ha fet d’aquella ciutat grisa,
fosca, bruta i flaire de sants,
del Freaks i del Salsitxa, el Trumfa i el Potser,
l’estimo, també.
Què se’n ha fet d’aquella ciutat minsa,
quieta, freda i xopa de baf,
del Plaça i l’Enderrock, Can Jaume i el Pou,
l’estimo, també. L’estimo, també.
L’estimo, també. L’estimo, també.
