Pots anar de cap a la cuina i agafar un ganivet. Començar a estripar de la teva ruïna quan estàs solet. No sé com ho fas, estic al marge amb la meva gent. Et dono la mà no el braç, sinó ganivet.
Tallo l’espai i el temps. Entenc l’univers punt incert som el nucli invers, de nen nu i dispers ara sang i torniquet, no callaré si t’ofenc no és tant el que et passa sinó com tu prens.
Tot és un invent, un milió d’intents, manera de fer, un experiment, m’he begut l’enteniment, quan de mi depèn paro el moviment, cada “frame”. Sóc un ésser, la peça que lluita per estar complet. Ganivet al gabinet d’advocats, estem sobrevolant la zona i perdent la intimitat. L’ego de cada persona està provocant un forat, hi ha una pantalla i un vidre entre dos enamorats.
No sé que esperes de mi, si la vida no és real. Esperes que t’expliqui el que sento davant d’un mirall. Els complexes són com una sala amb l’espai aforat i l’amor em conduirà a la font del manantial. La meva nebulosa es desfà, ha plogut massa en massa poc temps per assimilar. Si em fas l’abraçada amb el ganivet a la mà, pa calent i sopar fred, no preguntis per demà.
Entre pols i fang, vés nom facis cas, estic contant estrelles, afilant estelles i dormint al ras. Respirant silenci per no perdre els nervis i no fer-me mal. Afluixant la llumeta i ajustant la porta per si arribes tard. Quan arribis vine, parlarem tranquil·les, anirem al gra, ni orgull ni fam.
Morint com Séneca beben arsenic, per que plorar cendra si sóc un Phoenix. He sobrepassat el buit, ja no hi ha vèrtic. Vaig aprendre la lliçó amb antics proverbis. Ganivet afilat com dents de rèptil, per la falsa humilitat que debora aquest gremi. Seguirem al cau cultivant l’ingeni, no hi ha pau ni treva mentre plogui o nevi.
Entre pols i fang, vés nom facis cas, estic contant estrelles, afilant estelles i dormint al ras. Respirant silenci per no perdre els nervis i no fer-me mal. Afluixant la llumeta i ajustant la porta per si arribes tard. Quan arribis vine, parlarem tranquil·les, anirem al gra, ni orgull ni fam.
