Quan el brogit d’aquesta nit plani damunt el foc,
quan el meu foc s’endinsi al vol dintre dels teus llençols
i quan surin l’endemà dos estranys,
queda’t, no corris, no pots fugir, sóc dins del teu cap.
Quan al matí despunti el sol, li lladris cançons d’amor,
quan la meva veu et dugui al fons fins esquinzar-te el cor,
i quan trobis nous tresors, meu amor,
queda’t, no corris, no pots fugir, sóc dins del teu cap.
Quan un grapat marcit de flors venci la teva por,
quan el desig et cegui els ulls, i guiï el teu vol nocturn,
i quan trobis escapçats tots els plans creu-me,
no corris, no pots fugir, sóc dins del teu cap.
