Sempre arriba aquest moment
que cal fugir del niu.
Toca ser valent,
cercar un nou caliu…
Cada gota del color
que pinta el meu món,
les joguines, les cançons,
viuen en mi.
Viuen en mi.
Ara sóc un xic més gran
i és l’hora de sortir
d’aquest món, del paradís,
de quan ets infant.
Sols un instant i l’infant ja és gran.
Sols un instant i ja soc gran.
Ara veig que tot comença aquí,
al meu racó.
Deixo enrere el cau amic,
deixo el meu tros.
Un cabàs d’olors i de records
que porto a dins
vindran per sempre més amb mi
on sigui jo.
A poc a poc ho vaig veient,
tota pedra, tota pedra fa paret.
Que no s’endugui mai el vent
els meus secrets…
Que no s’esborrin mai del tot
els meus tresors…
Venen amb mi.
