Sóc fill d’escapista
net de tramollista
besnét de prestamista
que un dia ho va deixar
va robar un guitarrilla
s’enrolà en una orquestina
i del capital en va fer
un gran sant joan
jo sóc relativista
dubto de la pista
y de la disciplina
on poder voler
volar sua
ell és alquimista
profeta de l’anfeta
salta sense ret
no sap no vol
dormir serè
i com seran els dies què vindran
els amors que ja han callat
el temps diu què ens domarà
si continuem jugant……
i com veurem l’avui ara
tan vell malabarismes per anar
fent les bitlles van girant
el nostre amor on dormirà…..
i quantes nit el ferrer haurà de fer
claus potser alguna obrirà,
la idea libertària, que un dia fa dies
vam somiar….
